dimecres, 29 d’agost del 2012

Transcripció del pregó de Miquel Àngel Llonovoy de les festes del Cosso 2012 a Felanitx


Felanitx Delirium Tremens!

Benvinguts, i benvigudes...
siguin totes les begudes.
Amics, amigues, coneguts...
Tots i totes, ben beguts!

Un any més ha succeït!
La Quica ha ressuscitat!
Enguany és doble miracle
tal com va acabar l’any passat.
Quin any més mal de passar!
Com que el febrer
ha estat més llarg

Sant Agustí, no arribava.
Tot un dia de demés...
Un dia més d’esperar!
Jo, tenia una setada!
La festa més gran, és aquesta!
Una festada de festa!
Venga copes i tassons!
Fins i tot ho diu el metge:
a l’estiu, s’ha de beure molt.
*
Després de tots aquests anys
qui és que encara diu
que una quica no fa estiu?
*
És moment de repassar
tot el que ens ha passat
tot el que passa ara
i jo, lo passat que vaig.
Jo som el qui tot ho toca
i que tot lo que toca rima.
Que conta tot lo que passa
i quan més va, més s’aprima.
Tots i totes, aquests cossos
aquí teniu els meus ossos.
I per tocar un poc les baules
vet aquí les meves paraules.
*
Poble de Felanitx…
Autèntica pila de cossos!
A voltros jo vos deman:
Què mengen els municipals
per amollar tants de gasos?
L’any passat, en aquestes dates
com un insecte mutant
metamorfosi kafkiana
la Quica va perdre el cap.

El perdé, literalment
just davant del Convent.

Segons diu l’Ajuntament...
la Guardia Municipal
per cercar el cap de la Quica
va voler treure sa pila

i es veu que el municipal
en lloc de treure sa pila
sense voler, va treure s’esprai.

—Sa pila? Però si era en de dia!
—Sí, però és que era la policia.
*
Per lo vist, a Felanitx
si no tens dos dits de seny
encara pots trobar feina.

Amb un dit és suficient
per manejar aquesta eina.

Quin ofici més trist…
Un sol home, amb un sol dit
tot el que va provocar.

Si volen fer servir un dit
aquest dit és el millor:
en el cafè un dit de canya.
Això, és cosa superior!
*
Finalment, és ben igual
un municipal, que una cervesa.
Si el remenes massa, vessa.
*
A Ca’n Ramis, m’heu de creure
hi tenien quasi de tot.
Però esprais, mai en vaig veure.
Deuen ser d’importació.
*
Per tal de fer país
i també col·laborar
a Ca’n Munar han oferit
en lloc d’un esprai de gas
una llauna de foie gras.
*
Tanmateix, la qüestió
no és només l’aerosol...
és l’aerosol con la camisa nueva!
*
Dia a dia, tot canvia.
No em pensava canviàs tant!
Tornam a n’es blanc i negre
en lloc d’anar cap envant.
*
Vull xerrar d’un altre ofici
—no em refereixo al Convent—
una feina assegurada
per a molts d’incompetents.

Per qualsevol ofici
s’ha de tenir fusta, madera.
El que no pot ser
és només tenir comandera.
*
Com podem quedar asseguts
si ens retallen tots els drets.
*
Poble desenfeinat!
Puc veure des d’aquí dalt
felanitxers a l’atur
però tots ben colocats!

Sense feina… això és un mal!
Molta gent que no té plaça...
Sort que tenim sa Raval!
*
Si patiu qualsevol mal
conec un apotecari
que té la fórmula magistral.

Ha creat una epidèmia
que s’escampa com la pesta
li diven austeritat.
*
A n’es Port ja fa molts d’anys
que hi havia es Corralet
i ara, aquests senyoritos
ens parlen del corralito!
*
De tot el que està passant
ningú se’n fa responsable.
Tot ha estat qüestió de l’aire.
Una bimbolla ha explotat.

Com si haguèssim foradat
el rescat és com un parxe.

En Timoner, això, ho té clar:
si posar un parxe val tant
o més que la bicicleta...
lo millor és fer-s’ho mirar.
*
Al batle vull demanar
si es pograma de ses festes
l’han imprimit igual
que es pograma electoral.

Més que res, per les mentides
i també pels disbarats.
*
Enguany ha duit molt de trui
tot això de ses verbenes.

Això, ja no estranya a ningú
es batle ho ha ben explicat:
és una cosa normal
que a ses verbenes hi hagi Trui.

Ses verbenes ja no són
ni prop fer-hi, les que eren.
De fet, ja no són ni nostres!
Ara, semblen forasteres.

Com tot lo de Felanitx
un temps, eren especials
no n’hi havia a un altre puesto.

Ara, per tot és igual
i ni ve en Camilo Sesto!
*
Diven que no hi ha negoci...
El negoci ja el van fer
quan van eixamplar el Parque
i el varen deixar tan bé.

Era petit i preciós...
ara, és tan gros com lleig!

Enorme, deforme, espantós!
No som gaire futbolero
però és més curro es Torrentó.
*
Si el que volen és negoci
en lloc de ses verbenes
hi podríem fer Las Vegas
a Felanitx!

Es Casino, ja el tenim:
una màquina Recreativa.
La Sala, una sala de joc.

I en es Castell, un cartell
un lletrero lluminós:
Felanitx Ciudad sin Ley.

Es batle, amb cara de poker.
Ruleta felanitxera.
Hagan juego... no va más!

Felanitx un Monopoly...
tot per vendre i per llogar!
*
En Miquelet de l’Hospici
ell que sempre reia tant
avui dia ploraria
no tendria on anar.
*
Edifici singular
és molt trist que es Sindicat
on sempre s’hi havia fet vi
ara, faci aigo de per tot.

Sembla ser que a la fi
hi volen posar un hotel.
Un hotel amb un spa…
I què és es pà sense es vi?
*
En es Port també hi ha un casino
li diven dels Tamarells.
Ara, el volen esbucar
perquè el troben massa vell.
*
Es Port, sí que està canviant
i també la seva gent.

En lloc de dur pantalons
ara, duen pantalans.
Mariol·los de Lacoste
i tothom ben pentinat.

Es Port quedarà de lujo.
Sempre ha estat
un lloc d’excessos.
Actualment, en de dia
ja deixen els llums encesos.
*
I a la Vila, que tenim?
A part d’una sòl·lera considerable
a les nou del dematí…

Si per lo menos sa Font
fos una font d’ingressos…
*
Per atreure visitants
una idea molt moderna
i també molt elegant:
si hem de posar un elefant
que es vegi bé de per tot.

Que el posin en es Picot
o a la punta del Calvari…
Tot serà que el vegi el rei
i que vengui de safari!
*
El rei cau sempre seguit
i sempre seguit s’aixeca.
El podrien dur a l’Ofici
i duraria més la festa!
*
És un doi, no té sentit
i se’ls hi veu es plumero.
Fa quatre anys que no hi ha toros
i encara vénen toreros!
*
Per fi, Sant Agustí!
La festa més nostrada!
Què passaria però
si tiressin gas a l’Encontrada?

En lloc d’amollar coloms
amollar gas lacrimògen.

Fora bromes, m’ho puc imaginar:
tothom cridant, acorrensos…
la Puríssima a tot gas!

Si hi ha algú que vol plorar
—que sempre hi ha gent—
per què no amollen gas
en es Devallament?

Ahh… sacrilegi!
Aaah… heretgia!
Aaaamigo…
la Quica també ressuscita!

Sant Agustí, Sant Agustí…
quina obsessió!
Per què no, Sant Joan Pelós?

Flitau-lo a ell, de passada!
Que ell, tanmateix, ballarà
du una màscara posada.
*
En Miot hagués fet negoci.
Just aquí, en aquest cantó
venia pipes i gelats...
Avui dia ens vendria
mascaretes anti-gas.

A Felanitx, ja no n’hi ha
d’homes tan grans
ni comerços tan petits.
*
En es Port hi havia un home...
jo, no sé si era del Coso
però li deien s’Oso.

Duia el bar de s’Arenal
i hi tenia una rajola
que ja ho posava molt clar:

Bebe para olvidar
pero no te olvides de pagar.

Fins avui no ho havia entés
i ara, veig de què va.

Les multes d’es Convent
són talment, un atracament.

Aquests, no van de coverbos
per engronsar a un policia...
Cinc-mil euros!

Cinc-mil euros! Això és...
com aparcar malament
devers cinc-centes Mobylettes!

Si un esprai val cinquanta euros
amb cinc-mil, me’n surten cent.
Tenim festa assegurada
per un segle, si va bé!
*
Volen, volen... volen dobbers!
I, realment, els dobbers volen!
*
A na Maria, li ha tocat la loteria!

Ella, és una dona d’empenta.
El que no té de glamur
ho té de barramenta.
Cinc-mil euros, la sempenta!

Na Maria, amb cinc-mil euros
es comprarà un vestit nou.
Serà lavable i planchable...
Amb faralaes, si vol!

Si bastés per un rellotge...
o pentura anar de viatge...
Cinc-mil euros, un passatge!

Ja hauries d’haver partida.
Un trajecte, solo ida.
*
Volen, volen... Voldrien passejar
davall d’un pal·li real.

El nostre és de bon de veres
però ells en voldrien un més...
de senyors.
Més seriós... i mambelletes
que els hi tiràssim floretes...

Mirau, quines ocurrències!
En lloc de crits, reverències!

—Per favor, passi vosté...
Vosté primer, excel·lència.
Al davant, sempre hi va el mul.

Besamans...
—Què vol que li besi el cul?
*
No es mereixen el meu crit
ni tan sols una sempenta.
Ignorància menjaran
si ignorància passejen.
*
Fa molts d’anys que ho sent a dir
que en Colón lava más blanco…

No vull pus polvos d’aquests!
Tots fan olor de colònia
i volen fer massa net!

A Felanitx, això, és ben sabut:
de mamarracho, ja en tenim un!
*
Volen, volen… Què volen?
El nostre poble ocupat!
Felanitx, un lloc comú…
com si fos un escusat!

Volen, volen...
volen el nostre extermini.
Voldrien la nostra extinció!

Ens mataran a pasdobles
i gomina a discrecció.
*
Es pograma de les festes
el volien traduir.

En el Parque de la Torre
gran verbena popular.
Con los artistas de siempre.
Hoy, entrada de franco.
*
Por orden del señor alcalde
se hase saber:
que a partir del mes que viene
lo que ara és es carrer Nou
se dirà la calle Nueve.

En es carrer d’es Juavert
—tanmateix, no ho saben dir—
recordant la gran batalla
li diràn del Perejil.

I encara hi haurà algú més curt
que quan llegeixi Pere jil
dirà: vamos a ponerle Pedro.
Calle del insigne Pedro Gil.

Els de dalt van molt mudats
i encara volen més mudes.

Ara, volen mudar d’idioma...
Són com la pesta sernuda.
La nostra Llengua és elegant
però mai no serà muda!

Ses panades són de peix
ses panades són de carn.
També n’hi ha d’estrigassons
però, panades mentals…
de la Vila, no ho són.
*
Una cosa molt innoble
és voler dividir al poble.

Com una trista metàfora
del que passa a Felanitx
es Passeig del nostre poble
també està xapat per enmig.

Felanitx, poble petit
a la Vila tot es sap.
Se on vius i d’on te diven
ves alerta amb el que fas.

Que vagi alerta, em dius?
Alerta... de què?
És el poble, que fa festa!
*
Resistint, anant envant
tira tira i sense presses
la gent del Coso camina
i quan camina fa esses.
*
Amb la Quica de bandera
no pot ser d’altra manera.

Xalestes i garrides
eixerides, ben hermoses
els del Coso bravejem
de tenir unes bones polles.

Les dones del Coso són
les més curres de la Vila.
N’hi ha de rosses, de morenes
i qualcuna que es depila.

Aquestes felanitxeres
són unes bones peces.
Enguany en el mariol·lo
han escrit Coso amb dues esses.
*
És dia de festa gran!
Tot el poble té ballera!

I si qualcú cau per terra
just davant d’es Convent
hauria d’estar content.

Hauria de besar el terra
i tenir ben present
que és terra felanitxera!
*
Per ser bona tradició
una festa popular
s’ha de moure i remenar
per seguir i anar envant.

Per envant, he dit!
Ni a l’esquerra, ni a la dreta.
Folklore de pa amb fonteta
a la Vila està prohibit.

La festa era popular
molt abans que aquest partit.

Cossos grans, cossets més joves.
Poble de Felanitx!
Quan més embullin sa troca
haurem de filar més prim.

Que no ens embullin sa traca
que ja és a punt d’esclafir.

En Ramon, va anar molt viu.
Gran pirotècnic cossero
ell, va aprofitar el gas
per carregar es metxero.

He begut quan he arribat
per dar-vos la benvinguda.
Ara, a la despedida, beguda!

Per Sant Agustí, tots ben gats!
Volem una bona festa
etílica, fresca i sense gas!

Quina hora és? No falta gaire.

Enguany, en es Convent
ni un vent!
Ni bufes, ni pets, ni gasos!

Aire!

*******

Felanitx, 28 d'agost de 2012

Miquel Àngel Llonovoy, Magarola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada